Avui s’incorpora un nou membre a la tripulació. Serà el tercer capità, i tot i que els tres ja han compartit navegació, no puc deixar de neguitejar-me per aquesta tricefàlia. Una travessia d’una setmana dona lloc a moltes situacions compromeses, i les ordres dels capitans han de ser unànimes i encertades, i no sempre estaran d’acord en tot. Però confio en el contramestre i en mi per fer que tot qualli de la millor manera possible.

El dia s’ha llevat amb un avistament de dofins al torn del Capità Moreno i el Contramestre Olivella. És un d’aquells espectacles que sempre esperes veure però no sempre es produeix.

Quan he sortit a coberta després d’un breu descans a la bodega he tornat al meu lloc de vigia. Ha sigut poc després quan he vist que l’ombra de Menorca s’alçava lleugerament per damunt de l’horitzó. I ha estat llavors quan he omplert els pulmons per dur a terme la tasca més important d’un grumet. Aquella que honora el seu lloc i que l’omple de joia cada vegada que l’ha d’acometre. I he cridat:
“Terra a la vistaaaaaa!”. La resta de la tripulació, en sentir això no ha trigat a reaccionar. M’han dit que sí, que ja l’havien vista tots feia estona. Mentiria si digués que el meu orgull de grumet no s’ha vist ferit en aquell moment. És evident que he de millorar la meva tècnica de vigia (i potser també l’hora de llevar-me). M’haure d’enfilar al màstil per ser el primer a veure terra. Recordant la meva primera expedició, m’adono que el grumet d’aleshores era quasi tant alt com el màstil, de manera que ho tenia més fàcil per divisar terra.

Bé, en qualsevol cas, l’Avi no s’atura, i tot i que l’onatge i el vent en cotnra persisteixen incansables, els nostres cors s’han eixamplat en veure Menorca acostar-se. Al cap d’una hora ja podem intuir fins i tot alguns dels seus poblats, i la proa apunta decidida cap a la Cala Morell, on coneixerem el nou capità.

El Capità Fayas es presenta com un patró experimentat. Tot i que el Capità Moreno matisa que Fayas és patró i no pas capità (espero que això no suposi cap problema en les seves relacions), ben aviat demostrarà del que és capaç en moment de dificultat.

Després de gaudir de les aigües calmes de Cala Morell i de dinar hem decidit posar rumb a Algaiarencs. Però deu minuts després de sortir hem tingut una desagradable sorpresa: la barca de rems auxiliar s’havia quedat amarrada al lateral del vaixell per descuit, i quan ens n’hem adonat ja havia perdut un rem. Ha estat el moment més crític de la nostra incipient aventura.

No podíem tornar sense aquell rem, així que hem hagut de girar cua i desplegar-nos per tota l’embarcació per fer tasques de cerca al mar.

Després d’uns minuts el Capità Casado ha divisat el rem. Bé, li ha passat a tres metres, així que més de divisar-lo l’ha vist.

I aquí és quan el Capità (o patró) Fayas ha demostrat per què l’hem incorporat a la tripulació. En un gest ràpid s’ha llançat a l’aigua i ha nedat fins a capturar el rem.

Missió complerta i final feliç per un capítol compromès del dia.

Amb la satisfacció de la feina ben feta hem arribat a Algaiarencs i hem maniobrat un parell de vegades fins que hem trobat un bon lloc per fondejar.

Ha estat una tarda tranquil·la, on uns ocells molt estranys han estat rodejant l’embarcació en diverses ocasions.

La platja ha estat l’escenari del sopar de germanor de la tripulació.

Algaiarencs és una cala tranquil·la i poc accessible. Tot i així, hem pogut descobrir amb satisfacció que no queda abandonada per les autoritats locals, que han passat a saludar-nos i comprovar que estiguéssim a gust a la seva terra.

Mentre escric aquestes línies, la tripulació gaudeix d’un merescut descans a bord de l’Avi, convertit de manera parcial i momentània en una petita taverna on diverses begudes espirituoses omplen els gots i les ànimes dels mariners. Per la posició de l’Ossa Polar són entre les 2:08 i les 2:10 de la matinada. Demà ens espera un altre llarg dia.