Avui el dia ha començat a trenc d’alba. Un bon mariner es lleva ben d’hora per fer-se a la mar. I això és el que han fet la majoria de tripulacions que han dormit a prop nostre. Així que, com deia, el dia ha començat a trenc d’alba. Però el nostre ha començat més tard.
Un cop hem plert els estómacs i remullat els cossos, ens hem preparat per salpar. És un dels moments més frenètics del dia, ja que la tripulació s’activa i treballa com un sol home, un engranatge perfecte.

El Capità Casado baldejant la coberta.

El Contramestre Olivella llevant l’àncora.

El Grumet Ferre, o sigui jo, estudiant l’horitzó.

El Capità Fayas donant ordres perquè tothom faci el que ha de fer.

I el Capità Moreno… fent… fent la seva… feina.

Només sortir d’Algaiarencs ja hem sentit la tramuntana que ens bufava de gairell, així que hem hissat veles per gaudir del so del vent i de les ones contra el casc.

La costa nord de Menorca la formen sobretot penyassegats escarpats i verges que deixem a babor mentre ens dirigim cap a Punta Nati, a l’extrem nordoest de l’illa.

El vent bufa a més de 15 nusos i empeny la nau amb fermesa. És aleshores quan descobrim un vaixell a estribor, seguint la nostra mateixa trajectòria. La tripulació es prepara per a l’abordatge, però finalment el Capità Moreno posa calma i deixem passar el vaixell, més veloç que nosaltres. Que no sigui això el que ens ha fet ràbia…

Ja som a la costa oest, quan un altre fet sobtat altera el devenir tranquil de la travessia. El Capità Moreno, que no deixa de preocupar-se per les provisions, ha aconseguit que una presa piqués l’ham de la seva canya. La tripulació es posa en marxa. Moreno ordena aturar l’embarcació per recollir la presa amb més facilitat. Fayas arria veles, mentre Casado i Olivella preparen la planxa. Jo estic alerta per qualsevol eventualitat que es pugui produir, mentre m’ocupo de documentar el moment.
Però de sobte ocorre un fet inesperat:

La presa ha aprofitat que el fil s’ha trabat amb la barca de rems per escapolir-se en l’últim moment. Una desgràcia. I no és l’única. Amb el desconcert del moment, el vaixell ha quedat a la deriva!
Quan em vaig embarcar com a grumet sabia que les meves tasques es reduïrien a vigilar i netejar. Però un bon grumet es creix en la dificultat. I és en aquests moments on es veu de quina pasta està fet. Amb el vaixell a la deriva, i els tres capitans dolent-se per la pèrdua de la captura, no m’ho he pensat ni un segon i he agafat el timó per redreçar el rumb de la nau. Un moviment que ha resultat ser clau per continuar sense problemes la nostra expedició.

La resta del dia ha transcorregut sense grans incidències.

Després de superar el Far d’Artrutx, hem fondejat en una zona tranquil·la on hem tingut un merescut descans després de tantes emocions. La tripulació ha gaudit d’uns moments de relaxament i companyonia.

Els capitans Casado i Fayas posant-se crema com dos bons mariners.

Després de dinar i dormir una estona, hem salpat cap a Son Saura, on farem nit.

Moltes embarcacions han pensat el mateix, però finalment aconseguim trobar un lloc on fondejar i descansar.

El Contramestre Olivella cultivant la ment

Hem tirat l’àncora sense malmetre la posidònia, una espècie especialment protegida. I és que som una tripulació molt conscient de minimitzar la nostra petjada ecològica. I fins i tot mirem de deixar el mar millor del que l’hem trobat. Per això el Capità Moreno ha pescat un plàstic amb la seva canya. És tot el que ha pescat. Ha estat la seva aportació al medi ambient.

Però les incidències no havien acabat encara.

L’àncora ha quedat trabada abans de poder-la llençar, i el Contramestre Olivella ha hagut d’esprémer els seus coneixements d’enginyeria per solucionar el problema. Els mateixos coneixements que ha fet servir per preparar una truita de patata dins una olla d’acer inoxidable.

El resultat ha estat un àpat d’aspecte poc ortodox però saborós i reconfortant després d’un dia d’emocions fortes.

A dos quarts i mig de 2, segons les estrelles, la tripulació s’ha retirat als seus camarots a descansar.